Entrevista a Susanna Giménez
Per Ada Cruz

compartir en facebookcompartir en twitter

Per a l’antropòloga i educadora social Susanna Giménez, la bona literatura en mans d’un bon mediador és una eina molt valuosa per generar vincles afectius amb infants i joves en risc d’exclusió social. Per conèixer de més a prop aquesta veu tan interessant, la convidem a compartir la seva expertesa en el curs d’Art&Paraula “Infància i adolescència en risc i literatura” (12, 15 i 22 de març de 2018) i l’entrevistem a propòsit de la seva tasca com a mediadora literària i educadora social.

Quan vas decidir que volies dedicar-te a l’educació social?

Durant les proves de la selectivitat, sense saber molt bé que fer, vaig triar la carrera d’Educació Social tot pensant que podria contribuir a canviar el món d’alguna manera.

Què és el que més et motiva de treballar amb menors en risc d’exclusió social o situacions de vulnerabilitat?

No sé, hi connecto de seguida…, estic molt en contacte amb la meva adolescència i les inquietuds vitals que em va generar. Va ser una època convulsa i complexa. Em resulta fàcil ser-hi honesta i sempre estic disposada a escoltar sense jutjar, veient la llum en cada un d’ells.

Quines són les principals situacions de risc amb què es troben els menors amb qui treballes més sovint?

Negligència parental, aïllament, abús de substàncies, conductes pre-delictives, relacions maltractants, labilitat emocional… Pateixen manca de referents adults, estables, saludables,… figures d’aferrament que puguin sostenir el seu procés vital.

Hi has treballat a diferents espais (EAIA, Centres de Justícia, UEC,…) i des de diferents metodologies, i una d’elles és l’equinoteràpia social i emocional. Com és treballar amb menors en risc en espais com Horseway? Quin és el valor afegit de treballar la intel·ligència emocional amb els cavalls?

Els cavalls fan de mirall, sempre et posen a lloc i mostren el que estàs preparat a veure de tu mateixa. L’entorn natural també ajuda als adolescents a fer un procés introspectiu sense generar els mecanismes de defensa habituals en altres processos terapèutics més de caràcter cognitiu-conductuals.

I què aporta la mediació literària en casos de mancances afectives?

És un espai màgic, d’extrema intimitat, un regal, un fil invisible que t’uneix amb l’infant que escolta el conte. En el cas adolescent, proporciona un ancoratge sobre el que projectar i debatre tot l’imaginari moral, emocional i vital de cadascú.

Quins són els principals reptes que se li presenten al mediador literari quan treballa amb infants en risc?

Escollir la proposta literària i fer-ne un bon ús, sense ambigüitats ni segones intencions.

Quins tipus de llibres per a públic infantil i juvenil creus que faciliten més aquesta tasca de l’educador, els familiars i altres adults implicats en el desenvolupament dels nens i adolescents en situació de risc?

Qualsevol àlbum il·lustrat de qualitat, que faci ressonar l’ànima de la persona oient i que mostri bellesa artística.

I d’aquests llibres, quins són els teus favorits? Quins t’agraden més, literàriament parlant?

M’agraden molts. A vegades els trio per la il·lustradora o l’il·lustrador: Gabriel Pacheco, Elena Odriozola… I, d’altres, per l’editorial, com en el cas de Kalandraka o Barbara Fiore. D’altres, per la història que expliquen i la mirada sobre el plantejament.

Amb el curs “Infància i adolescència en risc i literatura”, què vols aportar als assistents?

Una mirada cap a la literatura com a eina per arribar als infants i als adolescents, contribuir a canviar el fet que molts professionals se senten ridículs explicant un conte a un nen/a, sentint potser també que perden el temps o que això no portarà enlloc. Arribar a vincular amb un infant o adolescent amb o sense mediació literària ja és un èxit en si mateix, i saber que ets la primera persona que seu al seu costat a explicar-li un conte és meravellós, un tresor i un privilegi.