Ressenya sobre Les heroïnes contraataquen, de Bel Olid
Per Ada Cruz

compartir en facebookcompartir en twitter

El mediador literari es troba sovint amb reptes que, per poder ser superats amb èxit, fan necessari adoptar una mirada crítica davant de la realitat en què vivim. Així, quan un nen es nega a llegir un determinat llibre perquè creu que “és de nenes”, què li responem? Com refutem el seu prejudici? I quan constatem que les protagonistes dels llibres infantils i juvenils no només constitueixen una preocupant minoria davant l’omnipresent protagonisme masculí, sinó que, a més, responen sovint a un mateix patró passiu, gens inspirador, què podem fer per canviar aquesta situació? Aquestes són algunes de les problemàtiques que aborda l’escriptora i traductora Bel Olid en el seu assaig Les heroïnes contraataquen, models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil, llibre que va ser publicat per Pagès Editors al 2011 però que continua sent plenament vigent, per molt que en el sector editorial s’adverteixin indicadors de canvi.

Bel Olid, que imparteix a Art&Paraula el curs Elles. Mediació literària en clau de gènere, és presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha estat membre del grup d’investigació de literatura infantil i juvenil i educació literària GRETEL (UAB), escriu i tradueix ficció per a infants i adults, i és autora d’assajos com el recent Feminismes de butxaca. A Les heroïnes contraataquen, obra que va ser reconeguda amb el VIII Premi Rovelló d’assaig de literatura infantil i juvenil (2010), proposa exemples de bons llibres infantils –tant clàssics com actuals, i per a diferents nivells i etapes maduratives– protagonitzats per dones que transgredeixen els estereotips; obres que, per la seva qualitat i atractiu, tenen moltes possibilitats de despertar l’interès de nens i nenes i que, sortosament, defugen el moralisme que, com afirma Olid, dóna als textos un “regust marcadament pedagògic” (1) que cal evitar.

Aquest llibre no només és una interessant eina per als mestres, sinó també per a totes les “persones preocupades per l’educació dels infants i, sobretot, […] les que tenen ganes de dialogar-hi sense prejudicis”. Per cada obra recomanada, l’autora ens en presenta una anàlisi en clau de gènere on fa paleses “algunes qüestions que emanen de la lectura del text i que poden servir com a llavor d’un debat fructífer a classe o d’una reflexió personal per part tant dels petits com dels grans”. Aquest debat pot resultar alliberador per a tots els infants, ja que, “si per a les nenes és castrador ser sempre la princesa indefensa, per als nens també pot ser asfixiant haver d’encaixar en

el paper de príncep valent que va pel món matant dracs i salvant princeses”. Olid matisa que no es tracta de triar entre el model Barbie o el model Tatcher, perquè, “per sort, existeixen protagonistes femenines que no encaixen ni amb el primer tipus ni amb el segon, i que aconsegueixen no quedar encasellades en els rols tradicionals, sense renunciar a la part femenina de la seva personalitat”, com succeeix, per exemple, a Les tres germanes lladres (Txabi Arnal Gil i Elena Odriozola), obra protagonitzada per “una dona independent econòmicament, que decideix què vol fer amb la seva vida sense deixar-se influenciar per la família, i que té una filla sense emparellar-se”; o a L’aventura de Cecília i el drac (David Schimmel), on la valenta heroïna, sent conscient que la seva condició fa difícil que arribi a conèixer un drac, fa ús de la seva intel·ligència per aconseguir els seus objectius sense deixar mai de ser ella mateixa. I, per als nens als quals els costa identificar-se amb protagonistes femenines, pot donar molt bon resultat presentar-los personatges tan fascinants i transgressors com la Matilda de Roald Dahl o, també, Pippi Calcesllargues, d’Astrid Lindgren, que “no es tracta només d’una nena peculiar perquè fa coses que les nenes no fan. També fa coses que els nens no fan”.

Segons Olid, aquí el paper del mediador és crucial: si el llibre és bo i som capaços de transmetre l’entusiasme per la seva lectura, el lector o lectora infantil tindrà més bona disposició a acostar-s’hi. Tanmateix, l’autora adverteix que, “sense un major equilibri entre la riquesa dels personatges femenins i els masculins, sense models femenins atractius i sense una revalorització dels valors tradicionalment associats a les dones, és molt difícil que els nens de sexe masculí es puguin sentir còmodes davant una protagonista femenina”. I si hi afegim el problema que mestres i famílies no sempre es troben en la millor de les situacions per poder mediar en aquest sentit, aportant als infants ficcions de qualitat amb protagonistes femenins i masculins diversos, ens adonem que, si bé encara queda molta feina per fer, aquest llibre és un bon punt de partida en el camí que ens ha de portar a veure el dia en què s’assoleixi una autèntica igualtat entre gèneres. Com afirma l’autora: “Només podrem deixar de fixar-nos si el protagonista és un nen o una nena quan no ens importi i, de moment, sembla que hi ha massa persones a qui sí els importa”.

(1) Totes les cites incloses en aquest article són estretes del llibre ressenyat.