Com afrontar la mediació literària a l’educació primària

Entrevista a Mariona Masgrau

Per Mila Rodríguez

Per a Mariona Masgrau, professora de didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Girona,  la novel·la pot arribar als més petits. I ha de fer-ho. Apropar aquest gènere a l’educació infantil i primària

requereix una bona mediació i, sobretot, bons llibres. El 14 de desembre compartirà la seva visió i consells al curs d’Art&Paraula «La novel·la a educació infantil i primària: estratègies per  compartir-la  i  anar  millorant

com a lectors». Entrevistem a aquesta mediadora especialitzada en infància,  per conèixer més detalls abans del seu curs d’Art&Paraula.

Quin és el repte més important a l’hora de treballar la novel·la en l’educació infantil i primària?

Potser la qüestió és que no podem pretendre que, de cop i volta, una nena es llegeixi una novel·la de cent pàgines si fins ara ha estat llegint sobretot contes i àlbums il·lustrats. Hi ha tot un seguit de novel·les breus que  ens poden ajudar a anar entrant a aquest nou gènere i guanyar les estratègies adequades per comprendre’l.

Què ha de tenir una bona biblioteca infantil?

Varietat, perquè els nens tenen interessos molt diversos (i etapes i humors diversos). Novetats, perquè atreuen més l’atenció dels infants, són un bon esquer perquè hi entrin i comencin a buscar. I sobretot, llibres bons que la bibliotecària o mestra conegui i pugui recomanar convençuda, siguin nous o vells, Per tant, ens caldrà també una bibliotecària que sigui una lectora empedreïda i crítica, i una bona prescriptora.

Mariona Masgrau

«Als mediadors els diria que conversessin molt amb els nens i nenes i que els escoltessin, sense mirar d’imposar la seva lectura experimentada. «

Imatge: Unsplash

Quin consell fonamental donaries als que es dediquen a la mediació literària dirigida a la infància?

Els recomanaria que llegissin molt (no només literatura per a infants i joves sinó també literatura d’adults: tot crea pòsit i criteri). També els diria que conversessin molt amb els nens i nenes i que els escoltessin, sense mirar d’imposar la seva lectura experimentada.

I quin és el error més comú que trobes quan treballes amb mediadors?

A vegades focalitzem una mica massa els exercicis de comprensió lectora: no deixem que els infants facin connexions amb altres lectures, amb la pròpia vida… No els permetem anar per les branques, ens oblidem que parlar de literatura és parlar de vida!

Quina va ser la primera novel·la que et va marcar de petita?

Recordo que el meu pare ens llegia cada dia un fragment de La cuca japonesa , de   Jacint Torrents i Francesc Serrat, i era un moment fantàstic. Recordo també la primera novel·la que vaig capaç de llegir sola: El país de les cent paraules, de Marta Mata. I recordo la fal·lera que em va agafar per Gianni Rodari: m’ho empassava tot!

 

Quins són els teus cinc llibres infantils de capçalera?

A casa meva triomfa Carles Sala. El rei Rodolí és un fantàstic al·legat al poder del poble! I també penso que la Mercè Company és de les grans autores de novel·la per a infants i joves del país: El germà gran, La imbècil… Crec que tots els nens i nenes haurien de conèixer les Aventures extraordinàries de Massgran, passaran molt bona estona, encara que sigui un llibre de més de cent anys. Roald Dahl sempre em fa patir però és un grandíssim autor: des de Matilda fins a Els culdolla. Maria Parr és de les autores actuals que em sembla més brillant: Cors de gofra és una novel·la molt bonica.

Ens recomanes alguna novetat literària recent per als lectors petits?

Jo recomanaria als lectors més petits que facin llegir les novel·les als seus pares i que ells es concentrin a escoltar i gaudir. Si ho fan així, de seguida s’hi aficionaran i ben aviat faran passos gegants en comprensió lectora!

«Focalitzem una mica massa els exercicis de comprensió lectora: no deixem que els infants facin connexions amb altres lectures, amb la pròpia vida…»«